En homenatge a Josep Iglésies i Fort

La personalitat d'en Josep Iglésies i Fort, malgrat que la major part de la joventut de la Riba no el conegui, està lligada a la història d'aquest poble. Nasqué a Reus l'any 1902 i morí a Barcelona el passat 18 de novembre de 1986. Estudià batxillerat a la seva ciutat nadiua i la carrera de Dret a Barcelona, i des del punt de vista laboral, havent fet estudis de direcció d'empreses tèxtils, es dedicà a la fàbrica de teixits familiar que tenia a la Riba. A Barcelona s'instal·là al Passatge Permanyer, on visqué fins el darrer moment de la seva vida. Durant la Segona República Espanyola fou el secretari de la ponència que establí la divisió comarcal del Principat de Catalunya, i el seu criteri tingué força pes, puix havia publicat guies excursionistes de les serres de les nostres contrades ("El Montsant, la Serra de Prades i Serra La Llena"). Dins d'aquesta ponència, en Josep Iglésies fou l'encarregat d'estudiar el cas de les comarques del Sud de Catalunya junt, entre d'altres, amb en Manuel Galès (pedagog i geògraf vallenc) i amb Antoni Rovira i Virgili (historiador i polític tarragoní). Darrerament, en una entrevista que li feren poc abans de la seva mort declarà que tot i sent el darrer ponent que restava viu no li van consultar res en començar a plantejar de nou la divisió territorial de Catalunya per part de la Generalitat. Després de la Guerra Civil, pel seu refugi del passatge Permanyer, entre els anys 1946 i 1953, en plena clandestinitat, acollí nombroses personalitats del mon de la literatura i la cultura catalanes en les lectures poètiques i debats de caire principalment catalanista que hi esdevingueren. Entre aquestes figures destaquem Puig i Cadafalch, Eduard Fontserè, Salvador Espriu, Carles Riba, "Pere Quart", etc. També s'hi feren reunions i actes de l'Institut d'Estudis Catalans i es donà la benvinguda a exiliats que tornaven de França i Amèrica. Fou fundador i secretari durant trenta anys de la Societat Catalana de Geografia, així com també membre de l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i de la societat d'Història. Fou home força prolífic. La seva producció escrita és extensíssima, i comprén obres de diverses especialitats: geografia de Catalunya, història, demografia antiga i moderna, guies i itineraris de muntanya, novel·les, narracions curtes, poesia, alguns opuscles i separates menors, etc. Soci destacat del Centre Escursionista de Catalunya (C.E.C.). Les nostres serres i muntanyes són testimoni del pas d'aquest gran excursionista que fou Josep Iglésies, el qual assolí els seu coneixements de geografia trepitjant el terreny, puix com ell mateix diu en l'entrevista esmentada "avui em sento simplement excursionista i no científic... Jo la geografia l'he après anant amb espardenyes pel món, perquè fins fa deu anys la geografia no l'ensenyaven, i ja en tinc 84, sabeu?". Som conscients de què en podríem dir molt més d'aquest gran home. Els seus treballs resten entre nosaltres per avalar la seva activitat i per al nostre propi estudi. Esperem que aquestes notes despertin l'avidesa dels nostres joves que segú que fruiran de la lectura d'obres tan relacionades amb el nostre poble com: "Els noms de lloc de les Terres Catalanes - I La Riba", treball de toponímia que resseguin l'inventari exhaustiu dels molins, masos, fonts, camins, boscos, coves, barraques de pedra seca, etc., com també carrers, places, fonts del nucli de població, etc., ens endinsa en la geografia i història del nostre estimat poble. "La terra d'en Gallarí", obra de caire literari i recull de narracions i descripcions en prosa poètica sobre aspectes del Camp de Tarragona, entre les quals hi ha una dedicada a la Riba. "La Gerra d'Ossos", diverses narracions sobre la vall del riu Brugent. "Saó de llegenda", novel·la tràgica que té com a escenari la pròpia vall i, com a personatges pagesos senzills de la muntanya. "L'esment Diví", llegendes com les que contaven els avis al voltant de la llar temps enrera. "Les ciutats del món", fent referència a poblets de les serres de Prades, Llena, Miramar i Llaveria que avui dia es troben despoblats, exaltant la seva bellesa i qualitats rurals. Son també importants i riguroses les guies itineràries d'excursionisme d'aquestes serres. En aquestes ratlles no voldríem oblidar l'esposa de l'il·lustre escriptor, Na Maria Fontseré -a la qual li fem arribar el nostre condol-, filla del prestigiós científic i meteoròleg català Eduard Fontseré (1870-1970), puix, pel que sabem, ha estat en tot moment una gran col·laboradora del mestre En Josep Iglésies i Fort.

L'Equip de Redacció d'"EL BRUGENT"

(Publicat a la revista EL BRUGENT Portaveu del poble de la Riba, Any VII - 2ª Època, desembre de 1986 núm. 47, pàgina número 11.)